paula
piula
paraules
prohibides
no
mou
els llavis,
només mira
veu
l'ateu
moribund
a la cantonada
de l'avern.
espill,
trencant
mil bocins
de futurs imaginables.
torna la llàgrima
a enfangar els records cecs,
la tempesta precipitada.
anegats de realitat,
van desaparèixer els cossos
i els somnis s'ofegaren.
l'agost sempre buida.