no soc un bot.

paula

piula

paraules

prohibides

no

mou

els llavis,

només mira

veu

l'ateu

moribund

a la cantonada

de l'avern.

espill,

trencant

mil bocins

de futurs imaginables.

ortopedia.

articulé mis sueños,
en el vórtice de tu mandíbula,
en el vacío de tus clavículas,
en el aleteo de tus omoplatos,
en las cimas de tus tobillos,
en las huellas de tus rodillas,
en la promesa de tu sonrisa.

desperté,
con el alma enyesada,
el tacto roto,
la vida muerta.

el nus

el fil
uneix o penja,
depèn del nus.

ni principi,
ni final,
al mig,
el nus,
a l'estómac,
al coll,
al peu,
al cor.

amb el temps,
els nusos es desfilen.

no encontrarte.

soñarte y desvelarme,

café desenfocado,

desear arte,

desearte.

silencio hidráulico,

vacío ionico,

sequía húmeda,

el llanto constante.

Cicle.

Finals d'agost,

les llosses per la carn,

ganivets per la vida.

+ 8

 
torna la llàgrima
a enfangar els records cecs,
la tempesta precipitada.

anegats de realitat,
van desaparèixer els cossos
i els somnis s'ofegaren.

l'agost sempre buida.

Clàssica

Qui pogués,

omplir-te de petons la pell,

amb saliva guaridora.

Salada mar,

sanant la ferida,

d'una llengua morta.