les llosses per la carn,
ganivets per la vida.
torna la llàgrima
a enfangar els records cecs,
la tempesta precipitada.
negats de realitat,
van desaparèixer els cossos
i els somnis s'ofegaren.
l'agost sempre buida.
I de cop,
un cop al cap,
l'oblit accelerat,
gangrenant-se el record,
crida fort al buit per últim cop:
"som aquí per existir".