Tot i els pocs moments compartits,
eres, ets i seràs matriu.
L'olor del pastís de coco sortint del forn,
històries de la guerra, l'exili, el retorn,
el roser del patí,
la distància, el temps, la pèrdua,
aquella pàtina de dignitat,
malgrat tot.
Ja feia temps que semblaves marxar,
i contra tot pronòstic encara aguantaves,
una supervivent,
de les bombes,
de la mort dels estimats,
dels mals físics de l'edat,
però la vida no perdona,
el final acaba arribant.
Ens deixes,
a tots els fruits dels teus fruits,
una "llegítima" intangible,
mai rendir-se,
estimar la vida.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario